PREMIS CONCURS LITERARI 2014
L’AMULET MALVANT
Fa temps, navegava un xicotet vaixell, de nom Enriqueta. Era un vaixell mercant, fent la seua ruta habitual entre les Illes Malvants, venent les més boniques sedes.
Un dia, mentre arribava a una de les illes, van vore que el poble amb el que comerciaven, estava en flames. Desembarcaren i anaren a la posada a preguntar al posader, el que havia passat. El posader els va dir que uns pirates molt feroços havien atacat i robat al poble, que era el més antic de totes les Illes Malvants.
Aleshores, va entrar a la posada un monjo, amb la túnica esgarrada i malferit, demanant ajuda. Havien robat un amulet sagrat al temple que, si no el recuperaven i el tornaven al temple abans de la segona lluna plena, tots els volcans de les Malvants farien erupció.
Era una decisió molt difícil per al capità de l’Enriqueta. Si acceptava, posava en perill la seua vida, la de la seua tripulació i la seua embarcació, que no estava preparada per a la batalla.
Mentre meditava la resposta, un estrany home entrà a la posada demanant menjar. Era molt prim i pareixia famolenc, però no tenia diners. Deia que els pirates l’havien fet presoner però que, aprofitant la confusió de la batalla, havia aconseguit escapar. El capità el va convidar a tot el que volgué menjar i beure; si els pirates l’havien capturat, de segur que ell sabria on estava el seu amagatall. El capità havia decidit.
Es feren a la mar la matinada següent. Després d’una setmana de travessia, travessaren un fort oratge. Era una situació estranya on no es veia cap
tormenta a l’horitzó. Només podia ser una cosa. Un tentacle va aparèixer
de sobte, tapant el sol. De prompte, sorgiren més tentacles que s’aferraren
al vaixell i, malgrat els esforços de la tripulació, el vaixell va acabar a
l’estómac de la criatura. Havien fallat a la seua missió.
Primer Cicle – 1r. Premi
JORGE CUENCA – 2n Primària
LA MÀGIA DELS LLIBRES
Joan és un xiquet de 10 anys, molt inquiet. Li encanta jugar al carrer amb els seus amics al futbol i no para un moment.
Un cap de setmana, els seus pares, per motius de feina, hagueren de deixar-lo en casa dels seus iaios en València.
-Quin rotllo de cap de setmana amb els meus iaios, que estan un poc paxuxos, per no dir de bon tros... i és que l’edat no perdona, ja en tenen la seua!
Joan, pensant que anava a avorrir-se, va omplir la motxilla amb totes les seues maquinetes d’última tecnologia: PSP, 3DS, TABLET... ah! I com no, els seus corresponents carregadors, sinó, no fem res.
-Joan, Joan! Baixes ja?
-Si mamà, ja vaig, estic omplint la motxilla de jocs.
-Vinga, que ton pare ja està en el cotxe esperant!
En arribar a casa dels iaios Emília i Pepe, aquestos, no poden dissimular la seua alegria.
-Què contents de poder gaudir d’aquest cap de setmana amb tu! Com sabem que t’agrada tant la pizza, esta nit soparem això.
-Val, jo de 4 formatges.
-Però... mentrestant puc anar a l’habitació a jugar?
-Clar que si! Mira t’hem preparat el llit, esperem que estigues còmode.
-Segur, guauuu! I tots aquestos llibres? Els has llegit tots?
-Clar que si! Pensa que en la meua època no hi havia tot això que teniu ara, ni PSP, ni consoles, tant sols televisió. Així que ens entreteníem llegint. Imaginant-nos que érem la princesa del conte o algun personatge. Així passàvem l’estona somiant, però hui en dia això s’ha perdut, amb tanta televisió i maquineta, els xiquets ja no lligen quasi. Bo que m’enrotlle, quan estiga el sopar et cride.
-Val, gràcies iaia.
Joan sabia que a la iaia li agradava molt llegir, perquè en els seus aniversaris sempre li regalava llibres. A més, sa mare també li deia que tenia massa de tot i no valorava res. Va recordar que a la iaia, nosaltres també li regalàvem llibres en Reis, les últimes novetats o algun en particular que el iaio ens xivava i així quasi sempre encertàvem.
Quan Joan va veure aquella llibreria no va poder evitar la temptació de fullejar aquells llibres: grossos, prims, grans, xicotets... Fins i tot hi havia un en horitzontal, amb una portada molt interessant i acolorida que es deia “Éssers Mitològics” i no ho va poder evitar... començà a llegir. Es va seure a terra i, de sobte, es va sentir immers en aquella època com si d’un somni es tractara.
MEDUSA
Era una gorgona mortal. Vivia amb les seues germanes immortals. Tenia serps als cabells però sols ella podia convertir la gent en estàtues.
UNICORNIO
És una criatura representada per un cavall blanc, les potes
d’un antílop i la barba de xivo, amb una banya al front.
EL GRIFOS
És una criatura amb la part superior d’àguila geganta, amb plomes daurades, un bec afilat i poderoses arpes.
HÉRCULES
És el màxim heroi de la Mitologia, fill de Zeus i d’una reina mortal “ALCMENA”. També es conegut per HERACLIS.
Joan, Joan! El sopar ja està ací!
-Vaig iaia...
Joan estava fascinat, no havia imaginat mai que poguera ser tan divertit i entretingut llegir. Així que es va passar tota la resta del cap de setmana llegint llibres de Mitologia i éssers fantàstics. No va tindre temps d’avorrir-se.
-Joan, Joan els teus pares ja estan ací.
-Papà, mamà!!!
-Com ha anat el cap de setmana, carinyo? Segur que enganxat a les teues maquinetes, no?
-Doncs no, el xiquet ha estat tot el cap de setmana llegint i no ha tocat cap maquineta, com dius tu.
-Mamà! He descobert el que la iaia Emília m'explicava, "llegir pot resultar molt divertit”.
-Iaios, he gaudit molt aquests dies i de forma diferent, gràcies per tot i espere tornar prompte!!!
Així que el cap de setmana amb els iaios va servir a Joan per adonar-se que els llibres són com un company ideal perquè resulten molt interessants, a més mai se’ls acaba la bateria, ni passen de moda.
Segon Cicle – 1r Premi
ÁLVARO GÓMEZ COGOLLOS – 4t. A
EL MEU AMIC MARCIÀ
Hi havia una vegada, una xiqueta anomenada Ana que li agradava molt anar passejant pel carrer.
Un dia molt assolellat, Ana es va trobar una cosa bastant estranya. Semblava un OVNI (objecte volant no identificat).
Ana es va estranyar i va pensar:
-Hi haurà marcians ahí dins?
De sobte, la porta es va anar obrint poc a poc.
-Quant de fum ix! –va dir Ana.
No es podia vore res! Ana es va assustar un poc fins que se’n va anar el fum. Va eixir un marcià i li va dir:
-Hola, saps on estic? És que m’he perdut.
-Si, estàs en Paterna. –Va dir Ana.
-Ostres! Doncs estic molt lluny de casa. –Va dir el marcià.
I Ana li va dir:
-Que tu on vius? Per cert, com et dius?
-Jo visc a Mart i em dic Nàkor. –Va dir el marcià.
-No sabia que hi havia vida en Mart! –Va dir Ana, doncs encantada de veure’t Nàkor, et pareix bé que t’ensenye ara el poble i després ja vorem el que fem per arreglar la nau i tu pugues tornar a Mart?
-Doncs em sembla bé. –Li va contestar Nàkor. I tu, com et dius?
-Em dic Ana. –Contestà.
-Anem a jugar!!! –Exclamaren els dos junts.
S’ho passaren molt bé. Van jugar al parc, van tirar coets, li va ensenyar a anar en bici, etc. Però Ana va pensar... Podria presentar-li la meua família, així mon pare podria arreglar-li la nau espacial. I Ana va dir:
-Vine Nàkor vaig a presentar-te unes persones.
-Val! –Va dir Nàkor.
Quan van arribar sa mare es va quedar sorpresa, el seu germà Alex es va posar a plorar, era xicotet!
Sa mare va dir:
-Quin ésser més estrany!
-Si mare, és un marcià. Es diu Nàkor i la seua nau s’ha estrellat. No pot anar a Mart. Estem buscant al pare per a que li arregle la nau. L’has vist? –Diu Ana.
-Oh Ana! Volia contar-t’ho però com has anat a passejar... –va dir la mare.
-Què ha passat, mare? –Va dir Ana.
-Ton pare se n’ha anat a treballar a Madrid –diu la mare.
-Oh! I quan tornarà? –Diu Ana.
-Dins d’una setmana –contestà sa mare.
-Nàkor, ho sent molt però t’hauràs de quedar ací una setmana –va dir Ana.
-No passa res Ana, així podré estar més temps amb tu! –diu Nàkor.
Des d’eixe moment, Nàkor és el millor amic “marcià” d’Ana.
Conte feliç, conte contat!
Tercer Cicle – 2n. Premi
ALBA DE HAROS ALBELDA – 5é.
ENHORABONA!!!
SEGUIU ESCRIVINT!!!
